dimarts 1 de setembre de 2026

L'Arxiu Municipal de Girona rep la correspondï¿œncia de l'alcalde de Sant Daniel Jaume Bosch Sala durant el seu exili

- La documentaciￜ, formada per 74 postals i una carta, permet resseguir els onze anys que va passar exiliat i empresonat a Franￜa i Algￜria
- En el marc de la Festa Major de Sant Daniel, demￜ es rendirￜ un homenatge a qui va ser l'ￜltim batlle republicￜ de la vall amb un acte de memￜria democrￜtica

L'Arxiu Municipal de Girona ha incorporat al seu fons un conjunt de 74 postals i una carta enviades per Jaume Bosch Sala, alcalde de Sant Daniel durant la II Repï¿œblica, des de Franï¿œa i Algï¿œria entre els anys 1939 i 1949. Adreï¿œades especialment a la seva esposa, Montserrat Grau Capdeferro, i els seus fills, Teresa i Jaume Bosch Grau, a mï¿œs d'altres familiars, ha estat conservada per la famï¿œlia i donada ara per la seva nï¿œta i nets.

La breu comunicaciￜ que suposaven aquestes postals, permet, no obstant aixￜ, resseguir bona part de l'itinerari vital de Jaume Bosch pels diversos camps de presoners on va estar internat. La lￜgica de la tramesa de postals, a vegades reduￜdes a gairebￜ senyals de vida, respon a la doble censura sobre la correspondￜncia que hi havia, la del propi camp d'internament on estava i la franquista en el punt de destinaciￜ.

Aprofitant aquesta donaciￜ, l'Ajuntament de Girona i l'Associaciￜ de Veￜns de la Vall de Sant Daniel han organitzat un homenatge, un acte de memￜria democrￜtica i una reparaciￜ moral i insitucional qui va ser l'ￜltim alcalde republicￜ de la vall en el marc de la festa major del barri. L'alcalde de Girona, Lluc Salellas i Vilar, presidirￜ l'acte, que tindrￜ lloc demￜ, dimecres 2 de setembre, a les 19.30 h, a les escoles de Sant Daniel, i en el qual participaran tambￜ la regidora d'Educaciￜ, de Participaciￜ i Atenciￜ Ciutadana i de Centres Cￜvics, a mￜs de regidora del barri, Queralt Vila Vergￜs, i l'arxiver municipal, Lluￜs-Esteve Casellas.

"ￜs un orgull poder incorporar un nou fons a l'Arxiu Municipal i, en aquest cas, un fons d'un exalcalde de la ciutat i, mￜs concretament, un dels ￜltims alcaldes republicans de la vall de Sant Daniel, que a mￜs va ser una persona exiliada i represaliada polￜtica. Va ser un excelￜlent professional i un molt bon alcalde que va modernitzar Sant Daniel. Aquesta donaciￜ ￜs una molt bona notￜcia per a la ciutat perquￜ, d'una banda, incorporem un fons i, de l'altra, reivindiquem una figura clau en la histￜria de la nostra ciutat", ha ressaltat l'alcalde de Girona, Lluc Salellas Vilar, que ha agraￜt a la famￜlia la donaciￜ de la correspondￜncia.

Biografia

Jaume Bosch Sala (Sant Daniel, 30 de maig de 1909 - 30 de marￜ de 1976), de professiￜ comptable, va ser alcalde de Sant Daniel durant la Guerra Civil. Fill de Jaume Bosch Ballada i Encarnaciￜ Sala Ballada, va quedar orfe de pare i de mare, i tambￜ sense germￜ, a l'edat de quatre anys, en el context de les epidￜmies de tifus, tuberculosi i diftￜria de 1913-1914. El seu avi patern, Jaume Bosch Menciￜ, es va traslladar a Sant Daniel amb els seus fills i filles solters per fer-se cￜrrec del negoci familiar i del seu net. Jaume Bosch Sala va estudiar comptabilitat a Barcelona i va exercir professionalment de comptable.

En l'ￜmbit polￜtic, va presidir la junta gestora municipal de Sant Daniel entre 1933 i 1934 i al 30 de juliol de 1936 va ser elegit alcalde en representaciￜ d'Esquerra Republicana de Catalunya. L'octubre d'aquell mateix any va renunciar temporalment al cￜrrec per incorporar-se a files, perￜ el novembre va tornar a ocupar l'alcaldia, que va exercir fins al 25 de desembre de 1938.

Entre les actuacions portades a terme durant el seu mandat cal remarcar la creaciￜ d'un centre de refugiats de guerra i de l'escola de pￜrvuls, que donaria lloc al Grup Escolar Pi i Margall, aprofitant dependￜncies del monestir, l'obertura del tram conegut com la "recta del convent", i la implantaciￜ parcial de l'enllumenat pￜblic. Tambￜ es va aprovar per unanimitat el canvi de nom del municipi de Sant Daniel pel de Vall de Gallegans el 13 de desembre de 1936.

El gener de 1939, Bosch Sala va marxar a l'exili a Franￜa amb la seva esposa, Montserrat Grau, la seva tia Balbina i els seus fills, Teresa i Jaume. Ell va ser internat al camp de concentraciￜ d'Argelers, mentre que la famￜlia va ser acollida a Perpinyￜ. Desprￜs que els seus familiars retornessin a Sant Daniel, Jaume Bosch va continuar a Franￜa i, amb l'esclat de la Segona Guerra Mundial, va ser destinat a la 87a Companyia de Treballadors Estrangers, posteriorment reconvertida en Grup de Treballadors Estrangers (GTE) sota el rￜgim colￜlaboracionista de Vichy. Durant aquest internament va passar pels camps de treball forￜat de Chambran-Pelvoux, Pont Neuf, Embrun i Saint-Mihiel. Arran de la instauraciￜ del govern de Vichy va ser traslladat a mitjan de 1941 al camp de Djelfa, a Algￜria, conegut per la seva extrema duresa, i la primavera de 1942 al de Boufarik, d'on seria alliberat a mitjan de 1943 per les tropes aliades. Els treballs forￜats eren principalment a les mines o en el ferrocarril transsahariￜ. Un cop alliberat va viure a Boufarik, M'Sila i Alger fins que va poder tornar.

Jaume Bosch Sala va tornar a Catalunya per les Fires de Girona de 1949, desprￜs de gairebￜ onze anys d'exili. De nou a Sant Daniel, va reprendre la feina de comptable i va colￜlaborar en el negoci familiar de Can Sala fins a la jubilaciￜ. Va morir el 30 de marￜ de 1976, als 66 anys, a conseqￜￜncia d'un accident domￜstic.

Les postals enviades des de Franￜa i Algￜria durant l'exili van ser conservades pels familiars i ara han estat cedides a l'Arxiu Municipal amb l'objectiu de garantir-ne la conservaciￜ i la posada a disposiciￜ pￜblica. Es poden consultar, ja digitalitzades, a travￜs del web de consulta de l'Arxiu Municipal: https://sgdap.girona.cat/ca/public/b4d765a7-7faf-4d29-b4c7-9bb8c2d66572/search?q=&fond=Fons%20Jaume%20Bosch%20Sala

Nota: Us enviem, adjuntes, dues imatges. Crï¿œdits:
1. Retrat d'estudi de Jaume Bosch Sala (Fotografia Unal, 1929)
2. Postal de Jaume Bosch a Teresa Bosch, des del camp de presoners de Djelfa, Algï¿œria (12 d'octubre de 1941)