S'han instal·lat als carrers Comerç, Blondel i a l'escultura FITA en homenatge a Sabino Vallejo San Pedro, León Luengo Muñoz, Carmel Chacó Palau, Ramon Vidal Tomàs i Antoni Mir Jové

Amb aquestes noves col·locacions, ja són 46 les llambordes repartides per la ciutat, que continua ampliant el seu mapa urbà de memòria

El regidor de Drets Civils, Roberto Pino, ha destacat el compromís del govern amb la memòria democràtica, que "no és només declaratiu, sinó també pressupostari"

Memòria Democràtica de la Paeria ha col·locat aquest matí cinc noves llambordes Stolpersteine més en diferents punts de la ciutat per retre homenatge a persones lleidatanes deportades als camps nazis de Gusen, Mauthausen i Flossenbürg, quatre de les quals hi van perdre la vida. Amb aquestes incorporacions, la ciutat suma ja 46 llambordes Stolpersteine repartides pel seu teixit urbà.

L'itinerari de col·locació ha començat al carrer Comerç i ha continuat per l'avinguda de Blondel fins a arribar a l'escultura FITA, al carrer Jaume II, on s'ha dut a terme l'acte institucional. Les persones homenatjades han estat Sabino Vallejo San Pedro, León Luengo Muñoz, Carmel Chacó Palau, Ramon Vidal Tomàs i Antoni Mir Jové.

El regidor de Drets Civils, Roberto Pino, ha destacat el compromís del govern de la Paeria amb la memòria democràtica, que "no és només un compromís declaratiu, sinó també pressupostari, ja que gairebé el 30% del pressupost de la regidoria es destina a activitats directament vinculades amb recordar casos de deportacions de persones", i ha remarcat que aquesta dada "reflecteix clarament la voluntat política de situar la memòria democràtica com una prioritat de ciutat".

Pino també ha subratllat que "en els temps que vivim, marcats per guerres, discursos d'odi, racisme i una intolerància creixent, ens obliguem a no abaixar la guàrdia". En aquest sentit, ha assenyalat que "el gran repte és el present, però també el futur, especialment les noves generacions, que en alguns casos són més vulnerables als discursos simplificadors i als cants de sirena de l'extrema dreta". És en aquest context, ha afegit, "on la memòria democràtica esdevé una eina fonamental".

Cada una de les llambordes ha comptat, en el moment de la seva col·locació, amb un petit homenatge que ha inclòs la lectura d'una breu biografia de la persona deportada, per part d'alumnat del Projecte Buchenwald-Mauthausen, la intervenció de familiars i la interpretació d'una peça musical. Aquesta part musical ha anat a càrrec del grup lleidatà Little Folks, que ha interpretat cançons vinculades al període històric viscut per les persones deportades, contribuint així a contextualitzar i reforçar el caràcter memorial de l'acte.

Lleida va instal·lar la primera Stolpersteine el 20 d'abril de 2019, coincidint amb la visita del seu creador, Gunter Demnig. Des d'aleshores, s'han col·locat 41 llambordes més en diferents fases: el juny de 2019, el maig de 2021, el març de 2023 i el juny de 2025, principalment al Centre Històric. Amb aquestes cinc noves incorporacions, la ciutat continua ampliant aquest mapa urbà de la memòria.

Amb aquesta nova col·locació de Stolpersteine, Lleida reafirma el seu compromís amb la memòria democràtica, la dignificació de les víctimes de la deportació i la preservació d'una memòria col·lectiva arrelada a l'espai públic i a la vida quotidiana de la ciutat.

L'organització de la jornada ha comptat amb el suport del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya i la col·laboració de l'Amical de Mauthausen, el Centre Excursionista de Lleida, el Grup de Treball DEMD i l'alumnat participant en el Projecte Buchenwald-Mauthausen.