11/17/2026 | News release | Distributed by Public on 11/17/2026 04:42
La recerca, elaborada pels investigadors de la Universitat de Girona (UdG) David Martínez, Eusebi Calle i Dolors Canals, evidencia amb l'ajuda de la intel·ligència artificial la distància existent entre la protecció que preveu la legislació i la realitat tècnica del rastreig a Internet.
Rebutjar les cookies (galetes digitals) no sempre és suficient per preservar la privadesa a Internet. Un estudi elaborat per investigadors de la Universitat de Girona (UdG) revela que més de la meitat de les pàgines web analitzades continuen rastrejant les persones usuàries fins i tot quan aquestes no han donat el seu consentiment. La recerca posa de manifest l'existència d'una important bretxa entre el que estableix la normativa sobre protecció de dades personals i la realitat tècnica de la navegació digital.
L'estudi ha estat elaborat per David Martínez i Eusebi Calle, investigadors del grup de recerca en Comunicacions i Sistemes Distribuïts de la UdG, i per Dolors Canals, investigadora del Departament de Dret Públic. La recerca combina l'anàlisi tecnològica i jurídica per estudiar fins a quin punt les persones usuàries poden exercir de manera efectiva el seu dret a decidir sobre el rastreig de la seva activitat a Internet.
Cada vegada que naveguem per la xarxa deixem un rastre d'informació que pot permetre conèixer els nostres hàbits, interessos i comportaments. Les cookies són el mecanisme més conegut d'aquest sistema, perquè els avisos que en demanen l'acceptació formen part habitual de la nostra experiència digital. Acceptar-les pot implicar autoritzar determinats usos de la informació generada durant la navegació, amb finalitats publicitàries o d'anàlisi del comportament de les persones usuàries.
La legislació europea estableix que aquest consentiment ha de ser lliure, específic, informat i inequívoc. Tant el Reglament General de Protecció de Dades (RGPD) com la normativa europea sobre privadesa en les comunicacions electròniques protegeixen el dret de les persones usuàries a conèixer i decidir quina informació pot ser emmagatzemada o consultada des dels seus dispositius. El consentiment, a més, ha de ser el resultat d'una acció afirmativa i no es pot presumir simplement perquè una persona no faci res o perquè una opció aparegui marcada per defecte.
La intel·ligència artificial revela la distància entre la llei i la realitat
Malgrat aquest marc legal, els resultats de l'estudi mostren que la realitat tècnica és molt més complexa. Amb l'ajuda de tècniques d'intel·ligència artificial, els investigadors han pogut detectar mecanismes de rastreig que continuen funcionant més enllà de la decisió expressada per les persones usuàries sobre les cookies. Segons la recerca, més de la meitat de les pàgines web analitzades rastregen els usuaris fins i tot sense disposar del consentiment corresponent.
El problema, per tant, va més enllà de les conegudes galetes digitals. L'estudi evidencia l'existència d'un sistema de vigilància digital complex i en bona part opac, en què intervenen diferents tecnologies i mecanismes capaços de recopilar informació sobre l'activitat de les persones a la xarxa. Aquesta situació dificulta que els usuaris puguin saber qui els observa, quina informació s'està recollint i amb quina finalitat.
Els investigadors alerten que aquesta distància entre el que reconeix la legislació i el que passa efectivament des d'un punt de vista tecnològic pot convertir el dret a escollir en una simple il·lusió. Tot i que les persones usuàries disposen de mecanismes per acceptar o rebutjar el rastreig, la complexitat tècnica dels sistemes digitals fa que aquesta decisió no sempre tingui les conseqüències que hauria de tenir.