Els ajuntaments que impulsen accions sobre salut mental gairebé s’han duplicat des de 2012

Salut - 09/11/2026 12:41 h. - Eva Melús

Els ajuntaments que impulsen accions sobre salut mental gairebé s'han duplicat des de 2012

• La salut pública s'ha consolidat com una política estratègica dels governs locals, amb més planificació, més estructures específiques i una orientació creixent cap al benestar emocional i la salut mental. Però afronten reptes cada vegada més complexos que exigeixen més coordinació, més dades i més capacitat institucional.
• Nou de cada deu ajuntaments desenvolupen programes de promoció de la salut mental, una xifra que tot just superava el 49 % fa 14 anys segons l'Estudi de Polítiques Públiques Locals de Salut Pública 2026.
• Els problemes relacionats amb la salut mental són el principal repte de les polítiques de promoció de la salut per a gairebé el 29 % dels ajuntaments, seguit de l'obesitat i els trastorns alimentaris, i el consum de drogues.

El percentatge d'ajuntaments de la demarcació de Barcelona que impulsen actuacions en l'àmbit de la salut mental ha passat del 49,3 % el 2012 al 94,7 % el 2026. És una de les dades principals recollides a l'Estudi de Polítiques Públiques Locals de Salut Pública 2026, que recopila i analitza informació sobre 76 municipis de més de 10.000 habitants, exceptuant Barcelona ciutat. El document es publica cada quatre anys des de l'any 2012 per iniciativa de la Diputació de Barcelona i compta amb la col·laboració de la Fundació Carles Pi i Sunyer.

L'evolució de les dades mostra que la salut mental i el benestar emocional s'han convertit en el principal focus de les polítiques locals de promoció de la salut als municipis de la demarcació de Barcelona. Per al 28,6 % dels ajuntaments participants a l'estudi, és la problemàtica més freqüent entre els reptes que aborden actualment. Li segueixen les relacionades amb l'obesitat i els trastorns alimentaris, amb un 23,8 %, i el consum de drogues, amb un 14,3 %.

En paral·lel, joves i adolescents s'han convertit en el col·lectiu preferent de les actuacions municipals de promoció de la salut. El 68,4% de les polítiques de salut pública dels ajuntaments estan adreçades actualment a aquests grups, mentre que el percentatge era del 47,9 % l'any 2012.

Seguretat alimentària i gestió de plagues: principals prioritats de protecció de la salut

Pel que fa a la protecció de la salut, la principal prioritat municipal és el control i la vigilància de la seguretat alimentària, assenyalada pel 35,1% dels ajuntaments. En segon lloc se situa el control i la gestió de plagues, amb un 28,4%.

L'estudi detecta, però, un increment d'algunes activitats de control sanitari emergents. Respecte del 2012, ha augmentat un 71% el nombre d'ajuntaments que controlen establiments de tatuatge, micropigmentació i pírcing. Al mateix temps, les actuacions relacionades amb les aigües de lleure, incloses les piscines d'ús públic, han crescut un 33,2%.

La consolidació de les polítiques de salut pública

L'informe posa de manifest també una progressiva consolidació de la salut pública dins de l'organització municipal. Els municipis han fet un salt important en planificació de la salut, multiplicant-se per cinc els plans locals de salut en els darrers 14 anys. Ara, el 57,5% dels ajuntaments disposa d'un Pla de Salut Local, mentre que al 2012 eren només l'11,3%. A més, la presa de decisions basada en dades guanya pes, el 69% utilitzen indicadors de salut per planificar les seves actuacions, davant del 20% registrat al 2016.

La salut pública ja té una estructura consolidada als ajuntaments. Més del 97% compta amb una regidoria amb competències en aquest àmbit. A més, el 80% té un o més departaments de salut pública i el 94,7% disposa de personal específic per desenvolupar aquestes polítiques.

La demarcació de Barcelona compta amb una mitjana de 4,7 professionals dedicats a la salut pública per municipi. La disponibilitat de personal de salut pública varia notablement segons la mida del municipi. Mentre que els municipis d'entre 10.000 i 20.000 habitants compten amb una mitjana de 2,2 professionals, als municipis de més de 100.000 habitants aquesta xifra s'enfila fins als 18 professionals, més de vuit vegades superior. Els professionals consultats consideren que els recursos humans actuals no sempre són proporcionals a l'ampliació de competències i a la complexitat creixent de les actuacions de salut pública.

Malgrat això, el principal esforç econòmic continua recaient sobre els mateixos municipis, que aporten el 74,6% del finançament de les polítiques locals de salut pública.

El control de la salubritat a les platges i els animals domèstics, les partides amb més dotació pressupostària

Entre les actuacions amb una major dotació econòmica destaquen el control de la salubritat de les platges, amb una despesa mitjana de 153.500 euros als municipis litorals; el control del risc associat als animals domèstics de companyia, amb 92.025 euros de mitjana, i la prevenció de la legionel·losi, amb 61.434 euros.

L'estudi també subratlla la importància de la coordinació institucional i del treball en xarxa. Tres de cada quatre ajuntaments participen en xarxes o organismes de coordinació vinculats a polítiques de salut pública. En aquest context, la Diputació de Barcelona es consolida com a administració de referència per als municipis: el 74% la tria com a primera opció quan necessita assessorament en salut pública, davant del 45% que ho feia l'any 2012.

Paral·lelament, augmenta la implicació del teixit associatiu local en aquest àmbit. El nombre mitjà d'entitats vinculades a la salut pública ha passat de 4,9 per municipi l'any 2012 a 8,4 el 2026, fet que representa un increment del 71,4%.

L'Estudi també posa de manifest reptes rellevants per al futur de la salut pública local. En l'àmbit dels recursos humans, només el 9,5% dels ajuntaments disposen d'un pla de formació continuada específic en salut pública, fet que evidencia la necessitat d'enfortir les competències professionals en aquest camp. Així mateix, es posa de relleu la importància d'impulsar estratègies de relleu generacional i de transferència del coneixement per garantir la continuïtat i la qualitat dels serveis municipals.

Aquesta acció de la Diputació de Barcelona respon als Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS)número 3 'Salut i benestar'. Els 17 ODS van ser proclamats per l'Assemblea General de Nacions Unides el 25 de setembre de 2015 i formen part de l'agenda global per a 2030. La Diputació de Barcelona n'assumeix el compliment i desplega la seva acció de suport als governs locals de la província d'acord amb aquests ODS.

<< Tornar al llistat de notes de premsa